2: Hem d'investigar

2.5: La València musulmana en els temps de Jaume I

Quan van arribar els àrabs a València en el s. VIII, esta estava habitada per hispà-romans i pels últims conquistadores, gots i visigots. També existia una colònia jueua.

Els àrabs no portaven dones pel que les van prendre ací per a fundar les seues famílies. Com es transmetien els cognoms paterns prompte va haver-hi una important població amb noms àrabs però d'ètnia hispà-romana-visigoda.

El nou sistema cultural es va basar exclusivament en el seu llibre sagrat, l'Alcorà. Es van eliminar gran part dels edificis públics, que com el Fòrum o plaça havien caracteritzat la ciutat romana. La ciutat es replega sobre si mateixa tancada per les muralles.

Cada ètnia o grup residix en barris aïllats i com l'Alcorà diu que els carrers han de mesurar 7 peus, la ciutat de València es convertix en un laberint de carrers estrets i tortuosos, algunes tancades amb portes, inclús cobertes.

Les cases tenien un pati interior i una font, com els patis andalusos, i no tenien finestres a l'exterior.

La gran mesquita estava on està ara la catedral i Jaume I va manar transformarla en cristiana, així com moltes altres mesquites de la ciutat.

Quan escrivien de València, "Jardí de l'Espanya musulmana o Perfumada", es referien a les exuberants hortes i fragants jardins que la rodejaven. En el camp, les cases eren les barraques, tenien un pou i quan València es va fer cristiana, li van afegir una creu en la teulada, per a distingir-se dels musulmans.

 

Com eren els assetjaments als castells | La València musulmana | L'oroneta i el rei Jaume I