valencià | castellano

Explicació textual del vídeo 'Voluntariat i solidaritat'

En este vídeo es mostren fragments d'un col·loqui que vam tindre la classe de 5é amb Vicen, que és una persona solidària i treballa com a voluntària en Andeni València i amb AIXEC. Ella va vindre a la nostra classe i vam estar parlant de tot açò.

Transcripció dels diàlegs

Vicen, vicepresidenta voluntària d'Andeni València

Vicen: A Xina va nàixer el meu principi de voluntariat, no per adoptar la meua filla, perquè l'adoptar no és un acte de voluntariat, però sí per haver-me involucrat un poquet amb la causa que veia després, que va ser intentar ajudar un poquet els xiquets que no tenien la sort de tindre uns papàs. Llavors, hem construït allí a Xina, col·legis, hem construït hospitals, bo, "hem construït", jo dic hem, perquè els que estem ací, espentem un poquet a nivell d'ajuda econòmica, clar.

AIXEC. Fundació per a les persones amb paràlisi cerebral.

Estan veient en la pissarra digital un vídeo d'unes desfilades solidàries que va tindre lloc, realitzat per xics amb paràlisi cerebral, amb roba de Francis Montesinos i altres dissenyadors. Actua també el grup de dansa artística de la Fundació AIXEC. L'acte va estar presentat per Andrés Aberasturi i Ànima Dominguín, amb l'interludi de piano d'Armando Nieto.

Vicen: Perquè estos són xics tots amb paràlisi cerebral. Llavors, de quina forma fa ell de voluntari (Francis Montesinos)? Pues prestant els seus models. Les xiques també exercixen de voluntàries perquè vénen a desfilar sense cobrar, clar, el voluntari no cobra.

Veieu?, ací estan les meues companyes.

Però no ha de ser causa de rialla quan ens plantegem realment si açó ens passara a nosaltres.

Potser coneixeu algun xiquet pel vostre barri o algun veí que li passe això.

Per què es produïx la paràlisi cerebral? La primera glopada d'aire la té dins de la mare, llavors, els falta oxigen en el cervell i es paralitza el cervell.

Molts altres dels casos són accidents de tràfic, què cal portar sempre en el cotxe?, el cinturó de seguretat.

Van creuar per enmig de la carretera, va vindre un cotxe i els va atropellar, i el fill, que per a mi és un heroi, es va posar davant de la mare, perquè a la mare és a la que agafava el cotxe, i hui en dia és el fill qui té paràlisi cerebral.

(Apareix la foto de Juanito en el vídeo), Veieu, este d'ací a la dreta és Juanito, el que es va posar davant per a salvar sa mare.

Perquè hi ha unes persones darrere, a part dels professionals, els voluntaris estem per a recolzar els professionals.

Portem un grup d'uns dotze xiquets i som uns deu monitors.

Un dia, estava nadant en la piscina, i els veia a ells en la piscina xicoteta, la que no cobrix, estaven els professors esgotats, veia que els faltaven com a mans per a ajudar-los, no?, un dia em vaig acostar i els vaig dir si els podia tirar una mà, em van dir que sí i des de llavors, fa tres anys i pic què tots els divendres estic amb ells. I després els ajude en la part principal que és ja dins de l'aigua. Hi ha determinats exercicis que la fisioterapeuta o el metge ens diu que hem de fer amb ells, i el fem. Llavors, eixe és el meu treball com a voluntària tots els divendres, i jo, no els puc fallar. Eixe treball jo ho faig, com he dit abans, com a voluntària perquè vull, i a banda, em sent bé, ajudant als altres.

El que vull transmetre-vos és que podeu ser solidaris en el vostre entorn, de forma molt natural, perquè vosaltres teniu un muntó de gent al vostre voltant, que segur que no sabeu que són solidaris.

... i si jo veig que el semàfor està en verd i ajude a creuar-ho (a un cec), això seria una acció solidària? Sí, veritat, perquè eixes coses tan xicotetes les podem fer tots.

Els mestres també són solidaris

Jo he entrat en la web de Sant Josep de Calasanz i em quede meravellada de la quantitat d'activitats que esteu constantment fent. Eixos són actes voluntaris dels professors, de voler que vosaltres també sigueu capaços d'arribar a valorar tot això. Hi ha un muntó d'activitats que no estan dins del seu horari de treball, que les fan per voluntat pròpia, perquè els agrada el treball que estan fent i això després es veu en els vostres resultats. I es preocupen de que a banda d'ensenyar el que en els llibres està, vos ensenyen una sèrie de valors que potser en els llibres no estan tots.

Wendy: Es tractava que això de Emilio ho volia dir jo perquè ens ha ensenyat què és la solidaritat, els personatges... junt amb el professor, no ho oblidem. Bueno, i el nostre suport, clar.

(Li ensenyem a Vicen el nostre vídeo)

Emilio: A partir del cartell eixe del Pare Jofré van traient les idees que tenen de la solidaritat.

Vicen: Hi ha llocs on l'estat cobrix necessitats i com hi ha necessitats molt majors que eixes, sorgixen organitzacions no governamentals, o siga les ONGs i dins de les ONGs és on hi ha un muntó de voluntaris. Hi ha ONGs per a ajudar al medi ambient que és el que estàvem dient, el plantar arbres i respectar la naturalesa. Si partim d'ací, les accions solidàries que es poden dur a terme ja no seran tan necessàries. Perquè sabeu que ens estem carregant el medi ambient. Com podeu col·laborar i no perjudicar la naturalesa?

Alumne: Cuidant-la

Vicen: I reciclant també, cuidant-la, reciclant-la. El paper, utilitzeu-ho per les dos cares i abans d'imprimir alguna cosa en la impressora, realment donar-nos compte si ens fa falta que la imprimim.

Ser solidaris a casa

Com se vos ocorrerien a vosaltres accions solidàries amb el vostre entorn? _Iaia, t'acompanye a comprar? Però ací estaria un poquet mesclada l'obligació amb la solidaritat.

Wendy: Perquè home, és la nostra obligació perquè la nostra iaia ens ha cuidat, perquè ara ens toca cuidar-la a ella.

Fernando: Però això és ser solidari o és obligació?

Wendy: Bueno, també és obligació.

Alumne: És obligació.

Alumne: És obligació.

Wendy: Com ma mare ha de parar taula per a mi? Jo tinc mans.

Vicen: És obligació que és la vostra el dir: _ Això i un poquet més. Una paraula que teniu sempre en la boca abans de que la mare, o la iaia, o el iaio o el papà òbriga la boca és No!

_ Porta'm no sé què.

_ No!

La principal solidaritat a casa és deixar de dir no i actuar. Inclús sabent realment el que heu de fer, no esperar que vos ho diguen. Una cosa que ens hem de plantejar un poquet en tot el tema que estem parlant del voluntariat és decidir que en eixe temps que teniu, proposar-vos: "_ Hui faré la meua acció voluntària" I deixaràs al·lucinat ton pare i a ta mare. O siga els deixareu esbalaïts. Una actitud, de manera que amb el temps eixes coses se vos queden gravades de forma natural. I per a vosaltres siga natural el tindre una actitud solidària amb ton pare, amb ta mare, amb una veïna, amb algú pel carrer.

Què seria per a vosaltres ara, amb poques paraules del que vos he comptat?

Wendy: Ajudar les persones amb problemes, idees o activitats.

Vicen: Ací, per exemple hi ha xiquets... açò és una classe multiracial. Hi ha moltes races i cada un té les seues creences religioses i socials de l'entorn on ha sigut educat i el més bonic d'això és que cada un respecte al seu company, tant les seues creences com la seua forma de ser.

Emilio: A mi és que em va xocar molt en el vídeo que, clar, per a vosaltres ser solidaris significava això, ajudar a casa... ajudar a posar la taula... ajudar a traure el meu gos... i després pensava, però bo, tenim la mentalitat que en tot, si de cas, si de cas, ajudem, però... el meu gos és meu, no?

Alumnes:

I si és meu ho trac jo. No és una ajuda que jo done. Que m'ho facen tot i jo si de cas, ajude un poc. Ajude un poc a parar taula... Però en eixa taula no menjaràs tu?

Alumnes:

Emilio: Veus? Quina solidaritat és eixa? Eixa és la teua obligació.

Vicen: Potser pots ajudar a traure el gos d'alguna veïna que està malalta.

Emilio: Això sí que seria solidari. Però posar la meua taula per a menjar jo, ajudar a fer les coses de la casa que és ma casa, això no és cap solidaritat. El llit és meu. Em l'han de fer altres?

Alumnes: No

Emilio: Perquè això. La mamà, el papà, qui siga, té les obligacions que tots els dies la taula està posada. Tots els dies el menjar està fet. Això és obligació seua. Podria dir: _ No, jo sóc solidari i ajude de tant en tant. Hui faig el menjar, hui no. Hui ajude a posar la taula. Hui no. Vosaltres teniu una actitud que digueu? _ no, no... jo tots els dies faré açò. O siga, no es tracta ja d'ajudar, sinó de prendre-vos les vostres obligacions, de prendre-vos la vostra responsabilitat. I després la solidaritat va més enllà. La solidaritat és un pas més. Si uno no sap complir amb les seues pròpies obligacions, Com serà capaç de ser solidari?

Vicen: I després el més important, espere, és que ho dugueu a terme. Proposar-vos tots els dies comenceu uns minutets, prendre-vos consciència i digueu: _ Hui faré quelcom solidari. Les ONGs estan complint amb uns papers importantíssims i depenen de vosaltres, Ara s'estan fent moltes coses perquè vosaltres tingueu un futur millor, però ja depén de vosaltres el que després continueu amb eixes actituds.

El futur és el vostre

« TORNAR

C.E.I.P. San José de Calasanz de Valencia | Codi validat segons els estàndards W3C: css xhtml*